(saüc; cast. saúco común)
Arbust o arbret més o menys fètid, de fins a 10 m d'alçada. Fulles pinnades, generalment de 5-7 folíols ovals o lanceolats,
llargament acuminats i dentats. Flors reunides en inflorescències compostes corimbiformes, de fins a 20 cm de diàmetre,
blanques o de color crema; anteres grogues. Fruit en drupa, generalment de color negre.
Viu a tot el continent europeu sobre sòls humits, on preferentment forma part de les
bardisses
en la proximitat de fonts naturals i rierols. També es fa al bosc de ribera de terra baixa i de la muntanya mitjana fins els 1.500 m d'altitud.
El saüc ha estat una planta aprofitada per molts usos tradicionals. La fusta és dura i s'ha emprat en l'elaboració de petits
objectes. La medul·la de la tija s'empra en la confecció de talls en histologia vegetal. Els fruits s'han utilitzat per tenyir el vi, les
flors tenen propietats diurètiques i les fulles propietats purgants.